Ensenyar llengua en una societat multilingüe.
Artur Noguerol.
Segons l’autor els docents i la comunitat educativa estan vivint un moment molt interessant a l’ensenyament i a l’aprenentatge dels futurs ciutadans de la societat actual.
L’article ens mostra com dos documents diferents tenen un seguit de semblances entre sí: Una educación de calidad para todos y entre todos amb el Pla per a la llengua i la cohesió social. Els dos plantegen d’una manera cada vegada més urgent, el paper nuclear que té l’ensenyament de la llengua i la necessitat que aquest respongui als nous reptes que planteja la complexitat i diversitat de la societat. Diu que els docents han de reflexionar sobre els diferents aspectes que intervenen a l’ensenyament, partint de la realitat de les aules i a partir de les experiències.
L’article es troba estructurat en tres parts:
1. Marc general de l’ensenyament de la llengua
L’ensenyament de la llengua és planteja d’una forma més global, i que per tant el marc referencial no es pot reduir tan sols al bilingüisme ni al de la immigració. Massa sovint davant les situacions conflictives s’adopten solucions parcials que “ tapen” el problema però no el solucionen. Per això el Pla LIC li sembla molt interessant, ja que ”davant els canvis que s’estan produint en les relacions socials, apareixen noves causes d’exclusió i fractures socials amb el risc de fer més fondes les desigualtats socials, econòmiques i culturals. Aconseguir més cohesió social exigeix una intervenció decidida des del sistema educatiu, però també de l’entorn escolar”.
Aquest plantejament proposa dos eixos d’atenció : primer la complexitat deguda als canvis globals que estructuren la nostra societat i segon, els canvis de l’escola no poden realitzar-se sense mirar al conjunt, comunitat educativa, entorn del centre...i si no s’hi intervé també en la seva modificació.
2. Els nous enfocaments en l’ensenyament de la llengua
Al Marc europeu comú de referència per les llengües: aprendre, ensenyar i avaluar del Consell de l’Europa, es proposa com a objectiu central el desenvolupament de la “ competència plurilingüe i pluricultural”, que es defineix com aquella que permet comunicar lingüísticament i interactuar culturalment els actors socials que posseeixen, en diferent grau, el domini de diverses llengües i que tenen l’experiència de diferents cultures.
Com és la diversitat de llengües i cultures?
Primer cal contemplar la situació de les llengües del país, després la integració europea, i també les migracions i finalment la diversitat introduïda per les facilitats de transport de la informació a través dels mitjans de comunicació.
A partir d’aquestes dades hi ha que veure quins son els enfocaments més adequats. Aquests enfocaments s’articulen al voltant de quatre eixos:
Eix 1. la integració de les llengües,planteja la necessitat de considerar en el marc d’un únic projecte de centre totes les àrees lingüístiques del currículum
Eix2. la integració dels aprenentatges lingüístics de tot el currículum, aprendre llengua a través del currículum. És dona importància a la llengua com a constructora de saber.
Eix3. la intercomprensió entre llengües de la mateixa família lingüística.
Eix4. la consciència lingüística i l’obertura a les llengües, l’évil et avorture aux langues, que planteja aprendre a partir de les reflexions ( metalingüístiques) en i sobre la diversitat de llengües.
REFLEXIÓ DELS ARTICLES
Amb el primer article de Juli Palou i Monstsserrat Fons m’he he sentit prou identificada ja que l’any anterior vaig estar a Barcelona fent les pràctiques a una escola bressol del barri de Raval, per tant vaig poder veure la multiculturalitat personalment.
A la meva classe de 1 a 2 anys, tan sols hi havia un nen de pare i mare catalana, els altres provenien de diferents procedències ( àrabs, sud-americans, xinesos...) amb els nens no hi havia cap problema de comunicació, nosaltres ens dirigíem a ells sempre en català i ens comprenien perfectament, era potser amb el pares on hi havia més dificultat però encara i així vaig veure una adaptació molt bona per part dels pares i molt interès per aprendre la llengua catalana.
Respecte als nouvinguts més grans, sobretot adolescents jo també som de las que defensa que potser és millor que primer agafin una base lingüística a una aula d’acollida i que després ja assisteixin a classe de forma norma, ja que penso que per a ells pot ser molt frustrant i pot desmotivar-los per a que deixin els seus estudis.
Respecte al segon article, estic d’acord amb l’autor quan ens diu què la manera d’ensenyar llengües ha de canviar, ja que ens trobem en una situació que no és la mateixa des de fa uns anys, i per tan l’ensenyament tampoc hauria de ser el mateix.
Estaria molt bé poder conèixer altres llengües, i establir un contacte més proper amb els nouvinguts i així ells sentir-se més agust, acceptats i integrats.
