El començament de l'assignatura " aprenentage de la llengua en els contextos multilingües " va estar introduït per una petita lectura:
1. Quina és la nostra llengua?
A la lectura de Quina és la nostra llengua? vaig treure aquesta idea; eixisteixen diferents noms populars i parcials, que designen als parlants característiques d'un lloc ( eivissenc, mallorquí, andorrà...), n'hi ha molts, però entre els diferents que hi ha; ens entenem tots, un més que altres però en general tots prou bé.
Per tant tots aquests diferents noms populars i parcials han de partir d'un nom general, un nom científic, d'acord amb la lingüística moderna, un nom que no suplanti ni elimini les denominacions populars, però que les completi; nom que es pugui utilitzar per parlar amb propietat i precisió, i aquest es el nom: CATALÀ.
Aquesta reflexió podria ser una resposta a la pregunta plantetjada a classe:
Si algu et diu que el eivissenc no és català, o que el català no és eivissenc, que li argumentaries d'una forma sencilla i clara?
